Blog

Violència sexual: posar paraules i remeis a un drama silenciat

  |   Crònica jornades

Dimensionar les causes i els efectes que suposen les agressions sobre les dones centra la quarta sessió de les jornades sobre les defensores dels drets humans.

L’Espai Francesca Bonnemaison, centre referent del moviment feminista a Barcelona, va acollir ahir una taula rodona en què les ponents van analitzar l’origen i les conseqüències que la violència de gènere té sobre les dones i la població en general.

Segons les participants, si bé cada país pot viure contextos i drames de diversa índole, les agressions sobre les dones constitueix una de les constants sobre els quals es desplega l’actual globalització capitalista. Un sistema basat en un conjunt de mites i imaginaris que converteixen el cos femení en objecte de consum pel gaudí dels homes i que, en contextos de guerra, esdevé l’ariet amb què laminar i destruir el mateix bressol de les comunitats.

Treure a la llum aquests drames tan abruptes i lacerants, posant-los nom i rostre, és el primer pas per evitar que continuï reproduint-se arreu del món. Així va indicar-ho la doctora experta en violència sexual Bárbara Tardón, per qui “entre els imperatius del moviment feminista es troba parlar de la violència masclista, avui sepultada pel silenci o blanquejada pels llibres i els diccionaris que el poder subministra a l’opinió pública”. Només així, va recordar Tardón, “desintegrarem els valors patriarcals que impregnen el model educatiu, els mitjans de comunicació i les creences oficials”. Per aquesta professora de Madrid, també cal desmuntar les estratègies dels agressors i qui els justifiquen a força de treure veracitat a les víctimes mitjançant uns raonaments que sovint es revesteixen d’elegància, en al·lusió a les respostes que el tenor Placido Domingo va donar fa unes setmanes per defensar-se d’unes acusacions d’assetjament sexual.

També Adriana Benjumea, jurista colombiana, va proposar que davant la violència masclista cal tenir cinc grans respostes: primer evitar que s’hagi de documentar i argumentar com cap altre delicte, després que sigui admès com el delicte més greu contra la integritat de les dones, ja que malgrat no presentar cicatrius o lesiones visibles, colpeja l’estat emocional de les víctimes. La tercera és entendre que la violència sexual conté altres afectacions addicionals, com els cops i el segrest, raó per la qual “cal abordar-lo en la seva integritat”. La quarta resposta és fer comprendre a la societat que darrere d’una denúncia no hi ha cap ànim de venjança sinó la necessitat de reparar unes pràctiques detestables, i per últim, reivindicar que qualsevol agressió ha de traduir-se en una condemna als botxins i la sanció de les víctimes.

Per superar la violència masclista, algunes comunitats plantegen mecanismes a través dels quals les dones poden elaborar el dolor i refer-se del dany sofert. És el cas de Guatemala, on el poble maia Q’anjob’ ha esdevingut un referent en l’acompanyament a adolescents que han estat violades. Hermelinda Simón, líder comunitària d’aquesta comunitat, va posar com a exemples les activitats lúdiques, les plantes medicinals, el contacte amb la natura i els diàlegs en grup amb vista que les víctimes puguin mitigar el dolor i recuperar l’alegria de viure.

Simón va recordar que, encara avui, moltes noies són estigmatitzades dins de la comunitat i, si són mares, són expulsades de l’escola o no poden gaudir del que ha de suposar l’etapa adolescent. Una situació que també travessen els centenars de nenes o noies de Moçambic que són obligades a casar-se amb homes sense el seu consentiment. En aquest país africà, gairebé la tercera part d’adolescents són víctimes de matrimonis forçats, amb el consegüent perill de ser violades, agredides i patir tota mena de vexacions. Així s’hi va referir l’activista i pedagoga Valódia Geraldo Nhamaango, per qui “la pobresa i la falta d’informació fa que aquests drames continuïn perpetuant-se amb el consentiment de les institucions i de les mateixes famílies”.

Davant d’això, Nhamaango i la resta de ponents van coincidir en la necessitat de crear xarxes de coordinació que permetin sensibilitzar les autoritats i proposar marcs reguladors que ofereixin a les dones els recursos necessaris per refer-se d’aquestes dramàtiques situacions.

Per les participants a la taula rodona, que va omplir la sala gran de l’Espai Francesca Bonnemaison, perquè la violència de gènere sigui erradicada cal activar la mobilització, la denúncia, els espais de crisi i, amb l’objectiu que la reparació sigui veritablement efectiva, reforçar el binomi entre els processos penals als botxins i l’atenció sanitària a les víctimes.

La jornada d’ahir dijous s’integrava en el XV Fòrum contra les violències de gènere, que tindrà continuïtat amb la taula rodona que, sota el títol ‘Reptes per a la justícia de gènere a Llatinoamèrica i Europa’, se celebrarà avui divendres al mateix Espai Bonnemaison a partir de les 15 hores.