Blog

Ser subjectes de canvi: el risc d’esdevenir defensora

  |   Crònica jornades

Les defensores dels drets humans narren les dificultats d’exercir com actores polítiques en contextos on el masclisme i la manca de seguretat regeix la vida comunitària.

En la tasca que desenvolupen en els seus respectius territoris, les defensores dels drets humans s’enfronten a tota mena de violències. No sols a la possibilitat de ser violades o perseguides quan denuncien la vulneració de drets de la qual és víctima la població en mans del poder polític, militar o financer. També altres violències de caràcter més estructural, entre les quals el masclisme que el model de relacions capitalista ha conformat al llarg dels anys.

Aquesta va ser una de les reflexions del taller celebrat ahir dilluns, primer dia de les jornades ‘Defensem!’, a l’Espai Francesca Bonnemaison sota el títol ‘Què entenem per protecció integral feminista?”.

Una lluita per la legitimitat

En el curs de les intervencions, les diferents participants van explicar que, abans d’exercir com a activistes, han hagut d’apoderar-se per assumir que es trobaran en un context d’amenaces continuades a l’hora d’interlocutar amb les institucions de l’Estat o amb altres agents socials. Davant la possibilitat que això les faci sentir víctimes, totes van coincidir que era necessari “identificar quins són els objectius que perseguim i entendre que som subjectes polítiques que lluitem per garantir els drets humans en els nostres territoris”.

Unes i altres van indicar que sovint es troben amb obstacles per accedir a determinats espais públics, fet que les arrabassa el paper de defensors malgrat la legitimitat i el reconeixement que han tingut les companyes que les han precedit. “Tot i que defensar drets ens proporciona un cert marc de protecció, aquest no està exempt de riscos”, explica Mariusa López Cruz, representant de la xarxa JASS Mesoamèrica. 

Prova d’aquesta discriminació, López Cruz anomena el rol subsidiari que sovint els atorguen els homes amb qui s’entaulen o debaten determinades qüestions. Una circumstància que Hermelinda Simón ho ha experimentat en primera persona. “Podem estar plantificant les accions a emprendre, però en el moment que les fem visible, apareixen els homes ‘saludant amb barret aliè’, explica Simón, defensora guatemalenca.

Fora d’aquestes situacions més habituals, les defensores corren el terrible risc de ser víctimes de maltractaments, abusos sexuals i violacions per part de grups armats o funcionaris de l’Estat, cosa que les obliga a allunyar-se d’algunes iniciatives. Un fet amb què, segons afirmen, només es persegueix aparcar-les de la seva labor en defensa de la justícia social.

Lidereses en col·lectiu

Per fer front als diferents perills, les defensores reivindiquen espais de seguretat on sentir-se protegides a fi de poder treballar i que la seva tasca tingui els efectes polítics desitjats. Però al seu entendre, aquesta seguretat no passa necessàriament per l’increment de policia al carrer, als aeroports o altres mètodes propis de la seguretat militaritzada. 

Per María San Martín, activista de Front Line Defenders, la seguretat ha d’anar sobretot vinculada a l’existència de grups de suport mutu dels quals rebin l’escalf i el reconeixement per actuar amb plena llibertat. Un model que hauria de passar, indiquen la resta, per superar el model jeràrquic de les organitzacions tradicionals, basades en lideratges forts, en benefici d’un altre model on el lideratge sigui col·lectiu i distribuït.

Amb aquestes i altres reflexions va acabar el primer taller destinat a que les defensores dels drets humans intercanviïn i posin en comú les seves respectives experiències.