Title Image

Defensores

Ana María Hernández Cárdenas, Oaxaca, Mèxic - Fundadora i directora de Consorci Oaxaca i Part del Grup Impulsor de la Iniciativa Mesoamericana de Defensores de Drets Humans IM-Defensores.

Feminista, defensora de drets humans, fundadora i integrant de l’equip directiu de Consorci per al Diàleg Parlamentari i la Equitat Oaxaca A.C. Ana María forma part del Grup Impulsor de la Iniciativa Mesoamericana de Defensores de Drets Humans IM-Defensores. És la responsable de l’estratègia regional d’autocura, cura i sanació de la IM-Defensores i és la coordinadora de Casa La Serena: un espai únic en el seu tipus, per rebre i atendre defensores de la regió mesoamericana en estades temporals d’autocura i sanació .Des 2010 treballa amb defensores de diversos països de Mesoamérica (Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua i Mèxic), per dotar-les d’eines de protecció integral feminista amb èmfasi en autocura, en què han participat més de 300 activistes en tallers, diàlegs virtuals, acompanyament individual i col·lectiu en casos de crisi per la violència i el desgast (burnout.)

Instagram: @consorciooaxaca

Twitter: @consorciooaxaca

Facebook: @consorcio.oaxaca

Olga Araujo - Colombia

Colombiana, educadora popular i defensora ddhh, membre de la Junta Directiva de l’Associació per a la Investigació i Acció Social (Nomadesc), organització dedicada a l’acompanyament i l’assessoria soci jurídica a organitzacions socials víctimes de violacions de ddhh. Des de 2010 és coordinadora de xarxes i incidència. També col·labora en la Universitat Intercultural dels Pobles, un dels projectes més interessants de Nomadesc per donar suport a la resistència de les comunitats en els territoris, a través d’activitats pedagògiques que reprenen els sabers ancestrals de les comunitats.

Telma Iris Pérez - Guatemala

Indígena Maia ch’orti, defensora de drets humans i integrant de la Xarxa de guaridores del Feminisme comunitari a Guatemala. Telma acompanya diversos casos de dones defensores al país des de la perspectiva de l’Feminisme Comunitari, que es basa en entendre el cos de les dones com el primer territori de defensa dels drets humans, ja que el cos és també un dels principals objectius de els atacs que les defensores pateixen per la seva tasca.

web

Hermelinda Simón - Guatemala

Lideresa comunitària del poble maia Q’anjob’al. Defensora del cos i el territori, va ser perseguida políticament per defensar el seu territori contra el megaproyectode l’empresa espanyola Hidro Santa Creu. Realitza processos d’acompanyament legal i emocional a dones supervivents de violències. És directora de l’Associació de Dones Aq’abal.

Asociación de Mujeres Aq’ab’al: Es una organización de mujeres, integrada por mujeres indígenas jóvenes de los pueblos Q’anjob’al, Chuj, Akateko, Mam y Mestizo de las diferentes comunidades del municipio de Barillas. Aq’ab’al trabaja en la búsqueda de alternativas de vida para las mujeres, a través de procesos de formación, información, actividades culturales y procesos de sanación orientados a fortalecer a mujeres que se enfrentan a violencias físicas, psicológicas, sexuales, económicas y estructurales.

María Irene Ramírez Amaya - Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra.

Presidenta de l’Associació Camperola de la Vall del Riu Cimitarra, oriünda de la sendera Port Matilde del municipi de Yondó; des de la seva joventut es va vincular al moviment camperol participant de marxes, mobilitzacions i trobades per visibilitzar les violacions als drets humans a la regió i la resistència camperola en el territori a la recerca d’una vida digna i en pau.

El seu lideratge comunitari va iniciar amb el suport i enfortiment a juntes d’acció comunal i al comitè de dones de Port Matilde. Posteriorment, el 2008 va ser escollida dins de la junta directiva de l’Associació Camperola de la Vall del Rio Cimitarra – ACVC com a tresorera, per a 2014 ser elegida com a presidenta de l’organització, càrrec que exerceix fins a l’actualitat. En representació de l’ACVC i de les lluites camperoles de la Vall del Riu Cimitarra ha participat en gires internacionals a Veneçuela, Equador i Alemanya. Així com en sens fi d’esdeveniments, conversatorios i fòrums a nivell nacional.

Al capdavant d’Irene es va crear la coordinadora de dones de la Vall del Rio Cimitarra com a espai d’articulació dels comitès de dones de cada sendera per vetllar pels seus drets, l’eliminació de tots els tipus de violència i la promoció d’estratègies que permetin a les dones autonomia econòmica. Actualment, la Irene és exemple de la lluita i resistència, és un referent per a les dones camperoles que inicien els seus lideratges i per a altres processos organitzatius a nivell Nacional.

Carlos Morales - Dirigent camperol de la Corporación por los Derechos Humanos del Nordeste Antioqueño

El líder camperol Carlos Morales és oriünd de Barrancabermeja (Santander). Des de l’any 2005 inicia el seu treball social juntament amb els camperols i camperoles del Nord-est d’Antioquia que per a l’època patien un fort bloqueig alimentari i sanitari per part de grups paramilitars i els operatius militars a la zona. La seva tasca humanitària i de defensa dels drets humans el realitza per diverses senderes dels municipis de Remedios i Segòvia en el Nord-est d’Antioquia, regió històricament abandonada per l’Estat i en constant disputa territorial pels diferents actors armats legals i il·legals, generant d’aquesta manera dinàmiques de confrontació en la qual queda immersa la població civil; en aquest context neix la Corporació Acció Humanitària per a la Convivència i la Pau del Nord-est d’Antioquia – CAHUCOPANA organització de treballar en la defensa dels drets humans, la permanència en el territori i la vida digna, després de 15 anys d’existència, CAHUCOPANA és un referent nacional entre les organitzacions camperoles defensores dels drets humans.

El paper que ha exercit Carlos Morales ha estat fonamental en la Corporació, el seu lideratge en accions d’exigència, visibilització i denúncia de les freqüents violacions als drets humans i infraccions al Dret Internacional Humanitari de grups armats que fan presència a la zona, així mateix ha aconseguit salvaguardar la vida i la integritat de les comunitats camperoles, mineres i indígenes evitant el desplaçament forçat de la població per mitjà de campaments de refugi humanitari i accions humanitàries, per a l’any 2013 va coordinar l’Atur Agrari, Ètnic i Popular en els municipis de remeis i Segòvia el que va propiciar una sèrie d’amenaces i assetjaments que van comportar que l’Estat colombià a través de la Unitat Nacional de Protecció, reconegués el risc extraordinari que existia per a la seva vida i integritat personal i s’implementaran mesures materials de seguretat, consistents en esquemes forts de protecció.

El 29 de setembre de 2015, després d’un incident a la ciutat de Barrancabermeja en què va resultar mort un home, Carlos Morales va ser imputat per la Fiscalia General de la Nació pel delicte d’homicidi, en aquests fets també van resultar implicats seu escorta i diversos familiars. Per aquest cas va estar injustament privat de la llibertat durant 8 mesos.El 23 de setembre de 2019, donant fi a aquest episodi, el jutge penal del municipi de Port Berrio (Antioquia), dicta sentència absolutòria que confirma la seva innocència, quedant exempt dels delictes imputats. Actualment el defensor de drets humans és el representant legal de la Corporació CAHUCOPANA.

Ana Maria Rodriguez - Representant de la Comisión Colombiana de Juristas davant l'ONU a Ginebra.

Ana María Rodríguez treballa com a representant de la Comisión Colombiana de Juristas davant l’ONU a Ginebra. Com a tal, coordina activitats de promoció per cridar l’atenció sobre la situació dels drets humans a Colòmbia, especialment davant el Consell de Drets Humans, els procediments especials de les Nacions Unides i els òrgans de tractats de seguiment. Ha estat defensora dels drets humans a Colòmbia durant vint anys, on ha participat en activitats de recerca i en el seguiment de la legislació i l’aplicació de la «Llei de Justicía i Pau» per a la desmobilització dels grups paramilitars entre 2002 i el 2005. Ana María és advocada colombiana de la Universitat dels Andes de Bogotà, amb un màster en Dret Internacional per la mateixa universitat.

Aquest any ha format part del comitè acadèmic de redacció i revisió de la publicació “Aprendiz del Embrujo” Balance del primer año de gobierno de Ivan Duque: Finge la paz, reinventa la guerra y privatiza la público. https://www.youtube.com/watch?v=Ll6BZ4XzxeQ

Natalia Alvarez Cadavid

Subdirectora de la Corporació Col·lectiva Justícia Dona. Advocada experta en Drets Humans de les Dones amb èmfasi en violències, seguretat i investigació en temes jurídics. Especialista en Cultura Política i Pedagogia dels Drets Humans de la Universitat Autònoma Llatinoamericana. Diplomada en Justícia i Gènere de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO) i la Universitat d’Antioquia.
Va participar en el disseny i la coordinació de la línia d’atenció d’emergències per a dones víctimes de violències basades en gènere -123 Dona, liderant l’articulació interinstitucional amb actors del sector justícia, judicial i policivo. Va coordinar el programa d’acompanyament a dones en exercici de prostitució de la ciutat de Medellín. Així mateix, des de la societat civil és integrant de la Xarxa Nacional de Dones node Medellín. Sòcia fundadora de la Corporació Col·lectiva Justícia Dona i actualment s’exerceix com Sotsdirectora de l’organització.

Adriana Benjumea Rua.

Advocada feminista, amb experiència en la defensa i promoció dels Drets Humans, el Dret Internacional Humanitari i Drets Humans de les Dones. Litigant en casos de violència sexual en el marc del conflicte armat. Coordinadora de l’Articulació Regional Feminista Plataforma Regional que reuneix a 7 organitzacions feministes de Mèxic, Perú, Bolívia, Equador, Argentina, Xile i Colòmbia. Amb experiència en l’elaboració de material pedagògic per a l’ensenyament dels drets humans amb perspectiva de gènere, acompanyament institucional en processos d’accés a la justícia i drets de població víctima d desplaçament forçat. Experta en temes de recerca i litigi de la violència sexual en el marc del conflicte armat i en l’àmbit domèstic.

També participaran

Alicia Valencia Cuetia - Colombia - Programa Català de Protecció per defensores i defensors de Drets Humans

És originària del poble Nasa al municipi de Corint, al nord del Cauca colombià, des de molt jove és membre de l’ACIN (Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca). També és membre de la Guàrdia Indígena i defensora dels drets de les dones, ha estat autoritat indígena del territori de Corint i Coordinadora del programa Dona. Actualment es troba participant del Programa Català de Protecció per defensores i defensors de Drets Humans.

Carlos Páez- Acollit en el Programa Temporal de l'Ajuntament de Madrid

Nascut el 1975 en el si d’una família camperola, als 22 anys i en un clima de les múltiples amenaces per part dels paramilitars a la pagesia perquè abandonessin les seves finques, ell i la seva família són expulsats de les seves terres a punta de pistola.
Des de llavors lluitarà per recuperar la terra de la seva família. Això el portarà, des de 2004 i sota la comprensió que la seva no és una lluita individual sinó col·lectiva, es convertirà en líder social per la restitució de terres, la qual cosa augmenta les amenaces sobre la seva vida. Instats pel govern a organitzar-se legalment, ell i els seus companys creen l’Associació de reclamants de Terres d’Urabá a fi de garantir que la pagesia pugui exercir el seu dret de reclamació de les seves terres segons la Llei 1975. Mentrestant continuen els assassinats de líders companys de Carlos Páez com Jaime Gaviria (2008), Albeiro Valdés (2009) i Hernando Pérez (2010). Davant tals crims, que buscaven desfer el moviment, ells responen amb el contrari: creixent i enfortint-se. Així aconsegueixen el suport d’organitzacions com la Fundació Forjant Futurs, l’Institut Popular de Capacitació, la Xarxa de Companys i Companyes per la Pau o la Consultoria per als Drets humans i el Desplaçament (entre d’altres).
El 2011, amb l’aprovació de la llei 1448 i formant part de Terra i Vida, organitzen un esdeveniment en Necoclí en què reuneixen entre 35.000 i 37.000 víctimes provinents de tot l’Urabá antioqueño que busquen la restitució de terres. A partir d’aquest moment comença a arribar la pagesia d’altres parts del país. Amb això augmenta encara més la situació de perill, les amenaces i els assassinats. A dia d’avui més de 22 companys i companyes de Carlos Páez han estat assassinades. I tan sols un 2,5% de les terres reclamades han estat restituïdes.
En 2014 decideix retornar al seu inca sense cap tipus d’acompanyament institucional ni sentència en ferm. Des de llavors compatibilitza el treball que realitza en l’organització Terra i Pau amb la producció de les seves terres. Al desembre de 2018, comptant amb la representació judicial de Forjant futurs i després de 10 anys passant per diferents instàncies judicials, la Cort Suprema falla a favor de la reclamació de les seves terres en un cas històric per a Colòmbia per tal com genera jurisprudència en el marc de la justícia transicional de la Llei de Víctimes i Restitució de Terres que pot beneficiar a milers de persones que es troben en una situació similar a la de Carles.

Dorine Llanta.

Dorine és Program Officer al FIDH (International Federation for Human Rights). És candidata a doctorat a la Universitat de Perpinyà (França). La seva recerca focalitza en la suspensió i càstig de la violència sexual en entorns internacionals i nacionals.

Abans del seu rol actual, Dorine va ser jurista de Women’s Initiatives for Gender Justice i va treballar amb el Centre per la Justícia Internacional d’Amnistia Internacional, amb seu a la Haia, especialitzat en l’anàlisi legal relacionat amb la Cort Penal Internacional. Va participar en l’organització de l’esdeveniment paral·lel d’Amnistia Internacional a la 17a Assemblea d’Estats Part del»Estatuto de Roma» sobre la responsabilitat pels crims comesos a Nigèria. També va treballar com a assessora legal d’Asil Accés Equador, una ONG que ofereix assistència legal a sol·licitants d’asil a l’Equador, Amèrica del Sud.

Garance Tardieu, Red EU-LAT

Garance Tardieu Ziolkowski és graduada del mestratge d’estudis llatí americans, en ciència política de l’Institut d’Estudis Polítics de Grenoble, a França. Actualment estudia el seu doctorat de dret al Centre d’Estudis i d’investigació sobre la diplomàcia, l’administració pública i el polític a Grenoble. S’exerceix des de diversos anys en la implementació d’estratègies d’incidència davant governs nacionals i institucions internacionals. Va col·laborar com a oficial de programes en drets humans a Amnistia internacional Mèxic i treball en específic sobre els temes relacionats amb persones en moviment i les persones defensores de drets humans. Actualment és Secretària Executiva de la Xarxa EU LAT.
La Xarxa EU-LAT és una xarxa pluralista de moviments i organitzacions europees que promouen la solidaritat entre els pobles d’Amèrica Llatina i d’Europa. La xarxa va ser fundada l’11 d’octubre 2017 després que dues xarxes europees – CIFCA (Iniciativa de Copenhaguen per a Centreamèrica i Mèxic) i Grup Sud – van decidir unir les seves forces per tal d’enfortir les seves accions d’incidència per promoure polítiques europees participatives, amb d’una perspectiva de gènere, que contribueixin al respecte integral dels drets humans, la democratització i el desenvolupament sostenible a Amèrica Llatina.

Genaro Graciano - Acollit en el Programa Temporal de l'Ajuntament de Madrid.

Defensor de Drets Humans i de la Naturalesa. Camperol especialitzat en l’agricultura i la cultura del cafè. Habitant de l’àrea rural la sendera la Geòrgia, al municipi d’Ituango, departament d’Antioquia.

Des de nen ha buscat fer treball comunitari, capacitar-se i servir al seu poble. El seu primer treball comunitari va ser a l’església catòlica com a catequista. Després, mitjançant beques d’Acció Cultural Popular Sutatenza Boyacá, es va formar com a líder d’educació camperola i alfabetització per a adults. Durant els 16 posteriors anys es va exercir com a promotor rural de salut, la qual cosa li va permetre conèixer les 125 senderes del seu municipi i comprendre a fons el seu territori.

L’any 2009, amb l’inici de la instal·lació del megaprojecte hidroelèctric «Hidroituango», va evidenciar l’impacte negatiu en el medi ambient, les finques i cultius de pancoger i el teixit social, la qual cosa ho va motivar a dedicar-se de ple a la seva feina de defensa de drets dels i les afectades per «Hidroituango». Des de la seva adhesió al Moviment Rius Vius s’oposa a les concessions mineres i l’ús del riu com a mercaderia per a la construcció de complexos hidroelèctrics. Des dels seus coneixements i experiència, denuncia ferventment les mancances i l’abandó de l’estat a la ruralitat colombiana i rebutja la militarització estatal dels territoris i els joves, així com la conflictivitat que es desprèn de les lluites i dominis territorials per part de grups al marge de la llei.

Donada la seva vivència com a víctima del conflicte armat intern, la qual ho va motivar per compartir els seus sabers i transformar-los en accions de promoció i prevenció de la vulneració dels drets humans, orienta la seva defensa a la permanència digna en els territoris sota els principis de llibertat, identitat i autonomia; la defensa dels canoners, pescadors, barequeros, traginers i pagesos, totes aquelles formes de vida que s’han vist afectades per la instal·lació de «Hidroituango». Treballa en la transformació de l’actual política miner energètica del país i la mirada mercantilista de l’energia, la naturalesa i els territoris.

Leire Lasa Fernández, CEAR-Euskadi. Coordinadora del Programa Vasco de Protección para Defensoras y Defensores de Derechos Humanos.

Leire Lasa Fernández és llicenciada en Dret. Forma part de l’equip d’incidència i participació social de CEAR-Euskadi, organització que treballa en la defensa i promoció dels drets humans de les persones refugiades, apàtrides i migrants amb necessitat de protecció internacional o en risc d’exclusió. Des de fa uns anys, en el marc d’un context global cada vegada més violent amb les persones i col·lectius que defensen els drets humans, i de manera complementària a la defensa de la protecció de l’asil, l’organització treballa en la implementació d’altres eines que contribueixin a sostenir els processos de defensa dels drets humans en origen, evitant el desplaçament forçat permanent.

Mario Luna - México - Programa Català de Protecció per defensores i defensors de Drets Humans

Mario Luna és integrant de la Tribu Yaqui, comunitat originària del nord de Mèxic. És secretari i portaveu de l’autoritat tradicional de Vicam, un dels vuit pobles que conformen el territori ancestral Yaqui.

L’any 2010, la Tribu va emprendre una lluita per la defensa del seu riu, després que el govern de Sonora, anunciés la construcció de l’Aqüeducte Independència, que pretén desviar 75 milions de metres cúbics d’aigua a la capital d’Hermosillo. Tot i que encara no opera al màxim de la seva capacitat, els efectes ja han estat devastadors per al territori, on la terra sembrada ha baixat de 45 mil a 18 mil hectàrees.

Després de gairebé quatre anys de protestes, Mario luna va ser empresonat injustament a l’any 2014. Va ser acusat pel govern estatal de robatori i segrest, però organismes com Amnistia Internacional i la Comissió Interamericana de Drets Humans, van coincidir que l’empresonament del defensor va ser per motius polítics i pel seu paper destacat contra la construcció del megaprojecte. No obstant això, va estar empresonat un any amb onze dies.

Des de llavors, el també integrant del Congrés Nacional Indígena, ha estat
amenaçat amb diversos actes contra ell i la seva família. Avui forma part del Mecanisme de Protecció de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes, del govern federal mexicà, el que no ha impedit que Mario Lluna rebi noves amenaces.

La Tribu Yaqui ha defensat històricament el seu territori des procés de colonització espanyola, després durant la constitució i projectes de l’estat mexicà i recentment contra megaprojectes estatals i privats. La lluita actual no és només pel desviament de la Conca del Riu Yaqui, sinó també per altres projectes energètics que es construeixen sense les degudes consultes lliures i informades al poble indígena, tal com ho marca el dret internacional. La Tribu Yaqui manté a més la seva lluita per la Lliure Determinació que garanteixi la preservació del seu territori, cultura i valors ancestrals.

Marta Gómez

Compositora i cantant colombiana. Va néixer a Girardot (Colòmbia), va créixer a Cali i dt.ś tard va residir a a Bogotà. Va estar a Nova York durant deu anys i en l’actualitat viu a Barcelona. L’any 2003, va ser escollida per la cantant nord-americana de blues Bonnie Raitt per obrir el seu concert al costat de John Mayer, guanyador del Grammy, i més tard va ser convidada especial al concert de la cantora argentina Mercedes Sosa.

Compositora de bona part del seu repertori, la seva influència va de la música tradicional de Llatinoamèrica a la literatura, incorporant la quotidianitat, i d’aquesta barreja sorgeixen cançons amb un profund contingut social i humà. En 2005 va ser escollida per la revista colombiana Fucsia com una de les cinc colombianes més representatives de l’any.

Wen: http://martagomez.com/
Facebook: @martagomezmusic
Twitter: @MARTAGOMEZMUSIC
Instagram: martagomezmusic

Mònica Terribas

Mònica Terribas (Barcelona, 1968) periodista catalana de reconeguda trajectòria professional, coneguda per les seves punyents entrevistes en matèria política i una ferma defensa del periodisme com un servei públic a disposició de la societat. Ha dedicat la major part de la seva carrera laboral a treballar des dels mitjans públics catalans, apostant per diferents formats de programa tant a la ràdio com en la televisió. Llicenciada en periodisme i doctorada en filosofia és professora titular a la facultat de comunicació de la Universitat  Pompeu Fabra. Del 2008 al 2012 fou la directora de la Televisió de Catalunya. Després va treballar com a consellera delegada i editora en el diari Ara i actualment, dirigeix el programa El matí de Catalunya Ràdio. El reconeixement a la seva carrera laboral ha vingut en forma de diferents premis que enalteixen les seves carismàtiques entrevistes.

Nubia Russi - Acollida en el Programa Temporal de l'Ajuntament de Madrid

Reconeguda defensora de Drets Humans i víctima del conflicte Colombià, va ser nominada en la categoria ‘Defensor o defensora de l’any’ al juliol del 2017.
Nubia és oriünda de la inspecció de Santa Helena, a Roncesvalles, i lidera actualment el procés de qualificació i reparació col·lectiva de Roncesvalles com a poble víctima del conflicte armat en representació de la comunitat afectada pels crims comesos per les FARC i l’absència de l’Estat en Roncesvalles després que aquesta guerrilla prengués el control de tal localitat.
Ha treballat durant 18 anys en diferents escenaris de la defensa, protecció i promoció dels drets humans i el Dret Internacional Humanitari. Els últims 4 anys els ha dedicat a la defensa dels acords de pau i a la implementació regional dels mateixos. Va ser autor del primer informe sobre preses guerrilleres, despulla i reclutament forçat destinat a la sala de reconeixement de la Jurisdicció especial per a la Pau i que va posar en evidència la despulla dels seus territoris del que van ser víctimes nombrosos camperols.
Nubia va ser coordinadora de Redepaz i secretària tècnica de la Taula de Víctimes del departament a Tolima. Participa activament a l’Observatori de Complexitat de conflictes armats liderat a Alemanya per l’investigador Andrés Ginestet i que es troba emmarcat dins el Cobawu Institute. Integrant també de la xarxa de Xarxa Llatinoamericana d’Estudi i Investigació en Drets Humans i Dret Internacional Humanitari.
Actualment està liderant la primera taula de desapareguts forçats en el departament del Tolima. Núbia ha estat promotora i coautora del Consell Territorial de Pau Postconficto i Reconciliació al municipi d’Ibagué així com de la polítca pública de Drets Humans i Dret Internacional Humanitari.

Patricia Mayorga Ordóñez - Chihuahua- Programa "Barcelona protegeix periodistes de Mèxic".

Va començar la seva carrera com a periodista en l’any 2000, cobrint temes de salut i educació. Més tard va enfocar el seu treball cap a temes de corrupció, violència, feminicidis i violacions als drets humans a Chihuahua. Els seus primers treballs els va realitzar publicant per mitjans com el Heraldo de Chihuahua i més
tard va col·laborar en el Diari de Juárez.

És reconeguda pel seu treball com a corresponsal del setmanari Proceso, on ha publicat treballs denunciant les violacions als drets humans dels pobles indígenes a la Serra Tarahumara, així com la violència i el narcotràfic en aquesta zona de l’estat de Chihuahua.

És fundadora de la Xarxa Lliure Periodisme col·lectiu creat el 2012, que té per objectiu la promoció de la llibertat mitjançant la capacitació a periodistes independents a Chihuahua.
Al març del 2017, després de l’assassinat de la periodista Miroslava Breach Velducea, Patricia Mayorga es va veure forçada a abandonar la seva residència a la ciutat de Chihuahua, després de rebre diverses amenaces per l’exercici de la seva tasca periodística.

El novembre del 2017, el Comitè per a la Protecció de Periodistes (CPJ), li va atorgar el Premi Internacional a la Llibertat de Premsa, reconeixent el seu treball i trajectòria. Mayorga va rebre el premi de mans de l’actriu Meryl Streep en una cerimònia celebrada a la ciutat de Nova York. El mateix CPJ es va encarregar de la seva sortida a
Perú, on es trobava abans de participar en el programa d’acollida municipal «Barcelona protegeix periodistes de Mèxic».

Va col·laborar amb l’equip de IDL-Reporters a Perú, en la investigació «Renta Jutge», que va obtenir segon lloc en el Premi de la Conferència Llatinoamericana de Periodisme d’Investigació (Colpin 2018), el Premi Nacional de Periodisme a Perú i el de la Coordinadora Nacional de Drets Humans també en aquest país.

Patricia Simón

Periodista especializada en derechos humanos y enfoque de género. Colaboradora de  La marea y Pikara Magazine. Licenciada en periodismo por la Universidad de Sevilla, especializada en Relaciones Internacionales por el Instituto de Estudios Políticos de Lyon y posgraduada en Políticas Públicas y Estado del Bienestar por la Universidad de Oviedo.

Actualmente es periodista freelance, consultora y docente. Tiene extensa experiencia como periodista y editora de información nacional española e internacional en diferentes medios de comunicación. En la actualidad dirige el Centro de documentación Nohabrapazsinlasmujeres.com sobre el papel de las mujeres en los conflictos colombiano y palestino, y documentalista del proyecto europeo sobre las barreras que encuentran las mujeres del medio rural para emprender o mejorar sus negocios. Ha realizado documentales en España, Guatemala, Nicaragua, Brasil, Marruecos, Senegal, Mauritania, Líbano, Jordania, Honduras y Colombia. Reconocida con el Premio de la Asociación de Mujeres de los Medios de Comunicación de España en 2013 (AMECO).

Pippa Cooper - Coordinadora del Human Rights Defender Hub, University of York

Porto 4 anys com a coordinadora de l’Human Rights Defensar Hub a la Universitat de York. El Human Rights Defensar Hub és un centre de recerca acadèmica amb i sobre les i els defensores i defensors dels drets humans i inclou un programa de reubicació temporal per defensores i defensors dels drets humans. Des de 2008 hem acollit 84 defensors de 47 països.

Abans vaig treballar a Nova Zelanda en el departament de la primera ministra i al Ministeri de Justícia. He treballat com a voluntària per al servei de migrants i refugiats a Nova Zelanda, i ara sóc voluntària amb una organització que ajuda als refugiats i els sol·licitants d’asil a establir-se a Anglaterra. Tinc una llicenciatura en filologia hispànica i actualment estic estudiant un Màster en els drets humans.

Susan Power- Cap d’Investigació Jurídica i de Defensa de l’organización Palestina Al –Haq

Al Haq és una organització no governamental de drets humans palestina amb seu a Ramallah, Cisjordània. Creada el 1979 per protegir i promoure els Drets Humans i l’Estat de Dret al Territori Ocupat Palestí (TOP). L’organització té un estatut especial de consulta amb el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides.

 

Al-Haq documenta les violacions dels drets individuals i col·lectius del poble palestí als territoris ocupats, independentment de la identitat de l’autor, i busca acabar amb aquests incompliments a través de la incidència davant els mecanismes nacionals i internacionals i responsabilitzant els infractors. L’organització realitza investigacions; prepara informes, estudis i intervencions sobre incompliments de drets humans i dret humanitari als TOP; i realitza incidència davant organismes locals, regionals i internacionals. Al-Haq també col·labora amb les organitzacions de la societat civil palestina i les institucions governamentals per assegurar-se que els estàndards internacionals de drets humans es reflecteixen en les lleis i polítiques palestines.

Vicente Vallies

Amb més de 20 anys de treball en Drets Humans, ajuda al desenvolupament i ajuda humanitària, a Amèrica Llatina i Àfrica. És especialista i formador en desenvolupament d’estratègies de lideratge i de protecció per defensors, defensores i líders socials; així com a facilitador de processos amb metodologies participatives i de presa de decisió en consens.

Yanely Fuentes Morales- Programa "Barcelona protegeix periodistes de Mèxic".

Yanely Fonts Morales és periodista, escriu al Diari Alternativa al que va pertànyer des de l’any 2014 cobrint la nota general a la regió de la Costa Noia de Guerrero, al sud de Mèxic. Des de l’any 2017, ha cobert mobilitzacions i conflictes socials especialment les relacionades amb l’organització Unió de Pobles i Organitzacions de l’Estat de Guerrero (UPOEG), un grup armat de la regió. Des de març de 2017,
integrants i consellers de la UPOEG van amenaçar a Yanely Fonts Morales per publicar denúncies ciutadanes que assenyalaven la forma d’operar que, segons els seus reportatges, van des detencions arbitràries, agressions físiques als detinguts i extorsions. Al gener de 2018, a l’anar a gravar un esdeveniment on dos grups de l’UPOEG en pugna van sostenir una baralla, Yanely va patir agressions físiques.

Per a març del mateix any, Yanely es va veure en la necessitat de desplaçar-se de la seva comunitat per protegir la seva vida, ja que, a partir de les agressions sofertes, els actes d’intimidació i amenaces directes van augmentar, fins i tot es van estendre als seus familiars amb atacs a els animals de la granja que cria la seva família.

Així mateix, la UPOEG va emprendre una campanya de desprestigi en contra de la periodista i del medi en el qual laborava. Les agressions es van manifestar a través de xarxes socials; fins i tot, grups contraris van voler utilitzar a Yanely per perjudicar l’organització. En aquest context ia causa de la insistència de la seva família per sortir de Marquelia, Yanely es va veure obligada a l’acte desplaçament forçat, ja que ja no hi havia garanties per salvaguardar la seva vida; durant cinc mesos va estar sense feina, sense les condicions per sostenir el desplaço va tornar a seguir laborant.
Al març de 2019 va ser assenyalada per la Coordinadora Regional d’Autoritats Comunitàries (CRAC-PC) com a defensora de delinqüents per visibilitzar les tortures amb les que el sistema de justícia comunitari duia a terme el procés de reeducació.

Al juny de 2019 l’CRAC-PC va acordar treballar amb la UPOEG deixant a Yanely exposada en tota la regió on ja no solament era perseguida per la UPOEG sinó també per la casa de Justícia El Tamarindo de Sant Lluís Acatlan pertanyent a la CRAC, dies després la CRAC-PC va girar ordre per detenir Yanely amb la intenció que la UPOEG la executés, per la qual cosa va ser extreta pel Mecanisme de Protecció a Persones Defensores Drets Humans i Periodistes.