Blog

“Cap de les democràcies actuals satisfan els nostres somnis i il·lusions”

  |   Crònica jornades

La democràcia representativa s’ha demostrat incapaç de cobrir les necessitats de la població i garantir-li el seu benestar, motiu pel qual hem d’imaginar noves formes d’organització que posin la vida humana al centre de les polítiques. Amb aquesta idea va cloure la taula ‘Fem un beure. Diàleg amb defensores, enllaçant lluites entre el Sud i el Nord’. Un debat en què diferents expertes i líders comunitàries van analitzar les claus que han de propiciar una alternativa holística que acabi amb els privilegis, les injustícies i desigualtats existents. Falles causades per un sistema de dominació que atempta contra el bé comú i els drets humans, no sols als països del sud; també a l’actual Europa dels mercaders.

La xerrada, moderada per la periodista Mònica Terribas, va posar damunt la taula la fallida d’uns Estats que, malgrat proclamar solemnement el respecte pels drets i la dignitat humana, utilitzen tots els sistemes de coacció per criminalitzar i perseguir qui planteja conquestes socials que no estan recollits en els marcs establerts. “Observem que els marcs legislatius són insuficients amb vista a recollir les demandes d’una societat que evoluciona i que expressa contínuament noves voluntats, com el dret a l’avortament”, va indicar Ana María Hernández, directora del Consorcio Oaxaca de Mèxic, per qui “a hores d’ara, cap de les democràcies actuals satisfan els nostres somnis i il·lusions”.

En línia amb això, Natalia Álvarez, subdirectora de la Corporación Colectiva Justicia Mujer de Colòmbia, va criticar la manca de voluntat i d’interès dels estats per escoltar la ciutadania, convertint la política en un negoci en lloc d’un mitjà per assolir el benestar col·lectiu. “Actualment els estats no compleixen els estàndards de qualitat democràtica, ja es parapeten en el dret per reprimir la dissidència, quan aquest hauria d’estar al servei de la vida i les reivindicacions populars”. Contra aquest esgotament polític i la falta d’interlocució amb les institucions, Álvarez va advocar per un activisme feminista transformador que construeixi “una governança ètica que actuï en benefici de les persones i els pobles”.

També Telma Iris Pérez, representant de Red de Sanadoras Ancestrales de Guatemala, va convidar els moviments a apoderar-se per, des de la sororitat i el treball en xarxa, descolonitzar el pensament i crear noves institucionalitats que assegurin la salvaguarda del medi i la vida humana, fet que demana “una educació popular, lideratges col·lectius i sistemes de presa de decisions horitzontals”.

Per les diferents conferenciants, l’objectiu últim és desplaçar del centre de les polítiques el lucre per la defensa dels drets fonamentals. Una tasca que exigeix canviar els hàbits de cadascú i, alhora, intervenir en l’entorn immediat, on les dones i el feminisme poden aportar una mirada més humana i conciliadora.

Tot i confessar que aquest horitzó és llunyà, unes i altres van reivindicar que la lluita no es pot postergar, sinó que és present i a cada racó del planeta, d’aquí la necessitat d’establir un diàleg que, segons Ana María Hernández, “ha de comptar amb l’energia dels joves i l’experiència dels grans”. Segons Hernández, la combinació d’una cosa i altra farà que la lluita se sustenti i aconsegueixi els seus propòsits. “Potser demà no ho assolirem tot, però estem en el camí de fer-ho”, va afegir Telma Iris Pérez.

Amb aquesta crida a l’esperança va acabar una taula rodona que va suscitar un animat debat entre el públic que va deixar petit l’Espai Fontana.